Les coses s’han de dir pel seu nom: en Trias és patètic!

Molt ciutadans ja coneixen al personatge. A molts ciutadans els havia manifestat personalment el seu ferm propòsit de no pactar amb el PDB i quan hi va pactar els va defraudar amb un pacte legal però enganyant a la ciutadania.

Però la vida segueix. M’he hagut d’escoltar per part del Trias que sóc jo que encara no he assumit la “derrota” segons ell, el pacte anti-natura i l’engany ciutadà segons nosaltres. Després de vuit mesos de govern de CiU-PP-PDB-ERC, de moltes reunions, de molts discursos, de masses patinades (contracte del meca, revisions mèdico-esportives, cavalcada de reis, comissió de focs, etcètera) i de masses insults ha arribat l’hora de començar a desemmascarar a un personatge que porta més de 20 anys en política municipal i que sembla que comenci avui en política ja que demostra un grau de desconeixement de la realitat blanenca i d’una manca d’ètica política escandalosament greu.

El Trias, alcalde de la Vila de Blanes, no presideix des de fa mesos les reunions de la Comissió Informativa General que, teòricament presideix, és un personatge de fira en l’activitat de direcció de l’activitat municipal que dirigeixen altres: Carles Gibert, Anselm Ramos, ERC,...

El Trias desconeix absolutament els temes blanencs i ho demostra en el dia a dia quan només sap parlar d’ell en els discursos i s’oblida dels interessats i de les entitats. Prefereixo els discursos que li fant! llegir ho fa bé.

Un altre exemple: aquest dijous hem tingut una Junta de Portaveus per parlar del “Concurs d’idees pel parc del mar (illa de Blanes)”. Patètic!!!

La junta ha començat amb un discurs del Trias que textualment ha dit: “bona tarda, perdoneu el retard (1/2 hora), gràcies per venir, us hem convocat per parlar del concurs d’idees, Carles” i en Carles (Gibert) és qui ha seguit el discurs, com sempre amagant-se darrera del Gibert! Patètic!

Blanes té un alcalde que no lidera, que no s’entera i que només sap atacar. Això sí, després anirà a missa i a combregar! Com a persona, com a polític i com a cristià em repugnen aquestes actituds de “a Dios rogando i con el mazo dando”.

En Josep Trias té dues cares, la falsa bondat i de tranquil·litat i la cara real que no és altra que la del desconeixement de les necessitats, la de la covardia emparada darrera del Carles Gibert i de les males formes, de del patetisme que només sap posar excuses culpant als altres.

Fa uns mesos, en un article publicat als mitjans de comunicació, parlava del “trist Trias”, ara cal parlar del “patètic Trias” o del “fals Trias”.

Amb en Trias Blanes no prosperarà, amb en Trias i el seu govern Blanes està perdent oportunitats i a més amb mentides constants i permanets-no pactaré amb el PDB, pagaré els llibres de text, etcètera.

A mi i a molta gent de bona fe, en Trias ens ha defraudat i molt!

Josep Marigó i Costa

La veritat és com és!!

És força paradigmàtic i sorprenen que el regidor d’hisenda de l’Ajuntament de Blanes es descuidi de mencionar que la subhasta de la finca propietat d’immobiliària La Plantera es va fer l’any 1998 governant CiU i que aquest govern també va ser qui va resoldre el recurs de reposició.

La cronologia del procés és la que segueix:

1. El procés s’inicia l’any 1983, governant el PSC, per l’impagament d’un deute tributari (plusvàlua) de 260.000 pts.
Tot deute amb l’ajuntament té un procés similar que finalitza amb l’embargament de comptes corrents, quan es troben, o la subhasta de propietats quan n’hi ha.
L’inici d’aquest expedient no es va notificar correctament, des del punt de vista del jutge, als legítims propietaris.

2. El 17 de març de l’any 1988, governant CiU des del juny de 1987, es realitza la subhasta i s’adjudica al licitador.
Queda clar que en qualsevol moment es pot aturar un procés. Possiblement l’orgull d’uns mal tècnics van aconsellar al govern de torn que tirés endavant la subhasta ja que l’ajuntament tenia la raó, segurament per no acceptar el seu error inicial

3. Que com a conseqüència de la subhasta, la immobiliària és requerida per l’atorgament de l’escriptura i aquesta presenta un recurs de reposició que és desestimat per l’ajuntament en data 2 d’agost de 1988.
Un nou error que agreuja encara més el procés portat a terme.

4. Avui, el poble de Blanes, ha hagut de fer front a un pagament de 500.000 € per un deute de poc més de 1.500 €.

Aquest no és l’únic cas, recordeu els 180.000 que fa uns mesos l’ajuntament va haver de pagar a EXCOVER per unes obres que hauria d’haver fet i no va fer a la zona industrial nord.

En aquell cas l’adjudicació va estar mal feta, jo mateix ho van manifestar durant el plenari (abril de 2000) i l’alcalde de torn, el Sr. Ramon Ramos, em va dir textualment: “piensa el ladrón que todos són de su condición”, en relació a la meva denúncia. Ho podeu comprovar a l’acta del plenari.

Aquest mal fer del govern d’en Ramos i de CiU, avalat pels informes tècnics, va comportar la sentència condemnatòria que hem esmentat.

Aquests darrers mesos ja sumen més de 650.000 € en sentències, més el cost del tema Meca, més el cost de la paralització de les obres de l’arxiu, més el cost de la primera hora gratuïta del pàrquing –que desconeixem després de 8 mesos d’aplicar-se la mesura- més els viatges i els capritxos del PDB, més les imposicions d’ERC, ...

Algun dia podrem i farem la suma!

Josep Marigó i Costa

Aprovació pressupost 2008. Quin patrimoni es vol vendre en Trias?

El pressupost 2008 ja és plenament operatiu. Des d’aquest moment, ni en Trias, ni el seu regidor d’hisenda, ni cap altre membre del des-govern de Blanes, ja no poden retreure cap mancança a l’oposició per fer front a les necessitats de la nostra vila. Des d’aquest moment els han marcat les prioritats i han aprovat els pressupostos i per tant són els responsables de la seva execució i de donar resposta a les necessitats ciutadanes.

De les xifres del pressupost, que podeu consultar a https://ssl3.ddgi.org/bopV1/pdf/2008/54/200854003477.pdf, la més sorprenent són els 14.080.680,10 € que es preveuen obtenir per la venda de patrimoni de tots els blanencs.

Tot i les reclamacions que des del PSC hem presentat al govern municipal no ens han lliurat ni la relació de finques afectades, ni el seu estat administratiu, ni el seu valor, ni rés de rés. El més sorprenent és que la xifra aprovada sigui una quantitat tant concreta, 14.080.680,10 €, amb decimals i tot, que vol dir? Que el govern coneix la relació de finques i la seva valoració però no ho volen dir o no ho poden dir per algun motiu.

Tan si l’estimació està feta i no la volen fer pública per alguna causa com si no en tenen ni idea i no existeix cap relació i la xifra és “inventada” la irresponsabilitat de l’alcalde al presentar uns pressupostos sense fonament de finançament és una greu irresponsabilitat.

La única explicació realista és que en Trias està enganyant a la ciutadania presentant i aprovant un pressupost que a consciència sap molt bé que no es podrà realitzar.

Josep Marigó i Costa

Gràcies Quim!

El company Quim Valls, després de gairebé 10 anys de treball en la política municipal blanenca, ha decidit fer un parèntesi, ha decidit renunciar com a regidor de l’ajuntament de Blanes.

Era la primavera de fa deu anys quan més de quaranta persones vam començar a treballar de la ma del PSC per pensar i per oferir un nou projecte socialista per a Blanes. D’aquell grup de persones en va sortir el mateix Quim, la Pepa Celaya, la Lourdes Fàbrega, i jo mateix entre altres, i vam unir el nostre treball al que estava portant a terme l’equip socialista liderat per la Dolors Oms amb en Pere Garcia, el Joan Cubarsí, el Josep Pérez, el Joan Ramos i molts altres companys i companyes socialistes.

En Quim sempre ha estat i seguirà essent un referent per la seva capacitat intel·lectual, pel coneixement cultural amplíssim que té, pel seu tracte afable i cordial, per la seva disponibilitat i dedicació a la política de proximitat a les persones i a les entitats. Massa vegades ens oblidem d’agrair el treball de la gent que tenim més a prop, de dir-los el que en pensem i el que els valorem.

Cal agrair al Quim la seva implicació i el seu treball ferm i apassionat per fer, per una vegada, política cultural a Blanes. I ell mateix ho reconeix, política cultural “d’autor”. Amb en Quim al front de Cultura i de l’Arxiu Municipal, jo, com alcalde, estava absolutament tranquil ja que tenia i té criteri i autoritat i ho sap defensar enfront de qui calgui, sigui polític o funcionari.

Al Quim li va tocar posar en funcionament un teatre, que tot i no ser del seu grat, ni del meu, ho va fer amb intensitat i amb dedicació per superar els problemes de funcionament del mateix espai, oferint unes programacions que han estat reconegudes i premiades per la mateixa Generalitat de Catalunya.

En Quim va posar en marxa projectes innovadors amb identitat pròpia com Mosaic, Cobla de Tardor i altres que, conjuntament amb la programació professional estable, van anar configurant una programació de qualitat i de primera línia catalana.

També s’ha de ressaltar la seva implicació amb la magnífica feina de l’Arxiu Municipal, potenciant-la, estimulant-la i iniciant nous projectes d’exposicions pròpies, d’edicions literàries múltiples, etcètera. Tenim una espina clavada, en referència a l’arxiu, i és la seva ampliació que tot i estar adjudicada, finançada i amb un projecte modern, innovador i respectuós amb el patrimoni, l’equip de govern actual ha descartat i deixat perdre.

El seu treball va fer possible que l’emblema més significatiu del patrimoni blanenc, la Font Gòtica, és restaurés esplèndida i majestuosament com una acció prioritària del nostre govern.

En Quim ha tingut també un tracte exquisit amb les entitats blanenques, ha estat un activista més per cobrir les seves necessitats i dinamitzar les seves propostes i ho ha fet amb cordialitat, proximitat i sinceritat.

I en Quim ha estat també un company lleial i treballador, políticament ponderat i humanament proper que trobaré a faltar i que espero tornar a retrobar en el futur. Agraeixo al Quim que, en els moments difícils sempre ha estat al meu costat i ha assumit obligacions polítiques que li han comportat sacrifici personal i familiar. Al final sempre és la família la que acaba patint la intensitat de la nostra dedicació política.

En nom propi, del grup municipal socialista i del partit dels socialistes agraeixo al Quim Valls la seva entrega i la seva dedicació durant tots aquests anys i li dic que tots el trobarem a faltar i ell sap que té les portes ben obertes i que comptem amb ell pel nostre projecte de futur.

Moltes gràcies Quim i bona sort!

Josep Marigó i Costa
Portaveu del PSC a Blanes

El des-govern de CiU no té sensibilitat social

El govern municipal de Blanes, presidit pel Sr. Trias de CiU, segueix entestat en la imposició de mesures econòmiques clarament antisocials. En un moment en que les famílies, amb hipoteques o sense, hauran d’ajustar les seves despeses per fer front a l’increment dels preus, el govern d’en Trias retalla els períodes de pagament dels impostos més importants de cinc a tres mesos concentrant-los durant els primers sis mesos de l’any (abans de les vacances d’estiu), també suprimeix el 2% de descompte per les famílies que tenien els rebuts domiciliats, fet que comporta una apujada indirecta d’impostos, i a sobre no permet pagar l’IBI (impost de bens immobles) en quatre vegades com fins ara.

La major part d’aquests avantatges i facilitats de pagament van ser establers durant els passats quatre anys i tenien com a finalitat facilitar a les persones el pagament dels seus impostos de tal manera que no fossin una càrrega en les economies familiars.

Tot i l’esforç dels socialistes blanencs, a través de les al·legacions al pressupost, per fer rectificar aquestes mesures, la insensibilitat social de l’alcalde, del regidor d’hisenda i de tot el govern, CiU, PDB, PP i ERC, s’ha posat de manifest al votar-hi en contra i per tant no acceptar-les.

En el requadre següent us represento gràficament el calendari de pagament:

Pagament domiciliat de l’IBI

Per acabar també cal remarcar que el rebut de l’IBI (impost de bens immobles, la contribució urbana) ha pujat, aquest 2008, un 2,8% de la quota, un 2% de la base de cotització i ara un 2% més per la supressió de la bonificació. Això significa que en alguns casos la pujada de l’IBI pot ser de l’ordre del 7%, evidentment molt per sobre de l’IPC que pregonen.

Un altre dia parlarem de la priorització de les inversions socials, inexistents, del finançament, irrealitzable i temerari, etcètera.

Josep Marigó i Costa

CiU nega la legitimitat del PSC per presentar al·legacions

En el passat plenari municipal es debatien les al·legacions que diversos veïns i el PSC van presentar al pressupost municipal. El regidor de hisenda va voler desqualificar les al·legacions presentades pel PSC, manifestant públicament que “el PSC no està legitimat per presentar al·legacions” al·ludint a una suposada “doctrina”. Aquesta actitud del regidor i del seu cap, l’alcalde, demostren una vegada més una obsessió malaltissa i fora de tota raó pels temes i propostes que presentem alguns grups de l’oposició en defensa dels drets de la ciutadania blanenca.

Negar la legitimitat de qualsevol grup polític i especialment del PSC, que té el màxim recolzament ciutadà en totes les eleccions realitzades, municipals, catalanes i estatals, és, si més no, una manca de respecte envers els nostres votants i demostra una actitud molt poc democràtica del regidor d’hisenda i de l’alcalde, que només s’explica per la seva ineptitud política i de gestió.

A més a més també ha quedat clar que l’equip de govern desconeix els reglaments que ell mateix ha proposat i aprovat, com és el cas del ROM (reglament orgànic municipal), on en el seu article 41, sobre el drets de participació política, diu textualment que els grups polítics tenen el “Dret a impugnar els acords i disposicions municipals, sempre que hagin votat en la seva contra, i aquests incorrin en una infracció de l’Ordenament Jurídic”.

És intolerable la superfialitat, l’arrogància i el menyspreu que tenen els regidors del govern d’en Trias envers els regidors de l’oposició quan exercim les nostres responsabilitats. Aquest fet demostra, una vegada més, la poca qualitat democràtica que tenen i el poc respecte envers els representants legítims de la ciutadania.

Aquests fets no ens aturaran en l’exercici de la nostra responsabilitat que no és altra que la defensa dels drets dels ciutadans blanencs i la fiscalització i el control de l’acció del desgovern d’en Trias. El que està ocurrent a la nostra vila per culpa de les decisions d’en Trias no és cap motiu d’orgull pels blanencs i està demostrant, dia darrera dia, el menyspreu d’un govern desgovernat envers els valors democràtics, els votants i els seus representants.

Josep Marigó i Costa

Un de cada dos votants blanencs donen el vot al PSC

En primer lloc dono les gràcies a tots i cadascuna de les 9.194 persones que han dipositat la seva confiança en el PSC.

Aquesta confiança és el fruit de l’honestedat, l’honradesa i el treball dels socialistes de tot arreu enfront de les postures intransigents de partits i de dirigents polítics sense escrúpols, amb objectius particulars i mentiders de mena.

Espanya hi ha sortit guanyant, Catalunya hi ha sortit guanyant i Blanes també hi sortirà guanyant. Per què? Dons perquè a nivell espanyol no hi haurà reculades en les polítiques socials que s’han promogut els darrers anys i estant en plena aplicació, és potenciaran i s’ampliaran. Catalunya no veurà retallats els seus drets estatutaris, recordeu que el PP té l’Estatut al Constitucional, es compliran els compromisos d’inversió per recuperar el temps perdut i hi haurà un acord de finançament satisfactori.

Blanes també hi sortirà guanyant ja que aquests 9.194 vots ens donen més força moral i, alhora, ens demanen un compromís més intents amb la ciutadania, amb més treball i més intensitat. Estem disposats tot i que sóc conscient que no podem extrapolar els resultats a cap altre situació electoral.

Sigui com sigui, moltes gràcies. Treballaré, treballarem per ser mereixedors d’aquesta confiança i tindré, com ha estat sempre, molt present les 9.194 persones que ahir van dipositar el seu vot en el PSC.

En el moment de dolor que estem tots els demòcrates, especialment els socialistes i la família del company Isaias, assassinat divendres, volem dedicar aquesta victòria a la seva memòria i a la seva família, molt especialment a la seva filla que d'una manera valenta, clara, serena i ferma, ens va demanar participació i vots contra la intolerància, contra la port, contra el feixisme que va assassinar el seu pare.

Josep Marigó i Costa